Tipus d’emocions
|
Emocions
derivades/secundàries
|
Definició
|
IRA
(Frustració)
|
Violència
|
Agressions físiques, psicològiques o emocionals
(amenaces)
|
Ràbia
|
Incapacitat per resoldre un problema tot i l’esforç
|
|
Ressentiment
|
Rancúnia reprimida deguda a algun fet viscut
|
|
Enuig
|
Contrarietat davant una amenaça real o imaginària
|
|
POR
(Percepció de perill/Inseguretat)
|
Vergonya
|
Consciència de ser observat expressada físicament
|
Culpa
|
Reconèixer que s’ha fet alguna cosa malament
|
|
Desconfiança
|
Falta d’esperança i seguretat
|
|
AMOR
(Afecció)
|
Gelosia
|
Percepció que una altra persona dóna a una tercera allò
que ell vol per a ell
|
Afinitat
|
Proximitat o semblança amb algú altre
|
|
Confiança
|
Sentiment cap als altres que indica la creença que
compliran els acords en què es basa la relació o que seran capaces de fer una
tasca concreta
|
|
TRISTESA
(Degut a una pèrdua…)
|
Menyspreu
|
Actitud de ressentiment, indignació i hostilitat cap
als altres
|
Depressió
|
Alteració de l’estat d’ànim amb màxima tristesa
|
|
Ansietat
|
Reacció instintiva d’autoprotecció. angoixa
|
dijous, 28 de març del 2013
Esquema de les emocions
FASE 3: Setmana del 18 al 22 de març
Objectius:
· Tenir en compte quines són
les meves funcions com a psicopedagoga en el cas
· Elaborar un pla d’actuació
complert, a partir de tota la informació i teoria recollida, que doni
resposta a totes les necessitats que el pla requereix.
|
Descripció del treball: Les principals tasques d'aquesta setmana han estat les relacionades amb l'anàlisi de tota la informació i la planificació i elaboració del pla de treball i dels materials necessaris per dur-los a terme.
1. He elaborat les que seran les primeres actuacions en referència a cada cas:
-Cas MR: Porposta de la creació d'un diari emocional setmanal, on l'alumne hi escriurà quines han estat les situacions més rellevants de la setmana, amb les emocions que aquestes li han provocat. Diferenciarem entre emocions positives i negatives (Wukmir, 1967) per així potenciar les positives i treballar les negatives per aprendre a canalitzar-les i reconduir-les o eliminar-les.
Per tal d'ajudar-lo en un principi a reconèixer les diferents emocions existents i les accions que aquestes comporten, he elaborat un esquema/resum de les principals emocions (Material elaborats: Esquema de les emocions). A la vegada, si ho considera necessari, també hi apuntarà les conseqüències qe li han comportat aquestes emocions i les actuacions provocades per elles (quan s'enfada li crida a l'àvia, pega cops de porta i l'àvia el castiga...).
Amb aquesta activitat podrem analitzar a posteriori les emocions i actuacions que aquestes li provoquen i quines conseqüències tenen en ell mateix i en el seu entorn.
Pel que fa a la família, he elaborat un horari d'activitats (Materials elaborats: Horari de tasques i activitats familiars) per tal d'establir unes actuacions concretes per dur a terme a casa, amb el seu horari i dia determinat. Aquest horari anirà lligat a un registre de reforços positius (Materials elaborats: Registre de reforços positius). Tot i que el fil conductor del pla de treball està basat en una intervenció constructivista, he considerat important afegir-hi una part referent al conductisme, i en concret he utilitzat aquest tipus de reforç que pertany a la teoria del condicionament operant d'Skinner. Això significa que si el MR duu a terme les activitats marcades tindrà una recompensa a canvi, per així motivar-lo i reconduir les seves conductes negatives en positives.
Pel que fa a l'escola, establirem un horari d'estudi diari per tal de marcar una rutina diària d'estudi i treball.
1. He elaborat les que seran les primeres actuacions en referència a cada cas:
-Cas MR: Porposta de la creació d'un diari emocional setmanal, on l'alumne hi escriurà quines han estat les situacions més rellevants de la setmana, amb les emocions que aquestes li han provocat. Diferenciarem entre emocions positives i negatives (Wukmir, 1967) per així potenciar les positives i treballar les negatives per aprendre a canalitzar-les i reconduir-les o eliminar-les.
Per tal d'ajudar-lo en un principi a reconèixer les diferents emocions existents i les accions que aquestes comporten, he elaborat un esquema/resum de les principals emocions (Material elaborats: Esquema de les emocions). A la vegada, si ho considera necessari, també hi apuntarà les conseqüències qe li han comportat aquestes emocions i les actuacions provocades per elles (quan s'enfada li crida a l'àvia, pega cops de porta i l'àvia el castiga...).
Amb aquesta activitat podrem analitzar a posteriori les emocions i actuacions que aquestes li provoquen i quines conseqüències tenen en ell mateix i en el seu entorn.
Pel que fa a la família, he elaborat un horari d'activitats (Materials elaborats: Horari de tasques i activitats familiars) per tal d'establir unes actuacions concretes per dur a terme a casa, amb el seu horari i dia determinat. Aquest horari anirà lligat a un registre de reforços positius (Materials elaborats: Registre de reforços positius). Tot i que el fil conductor del pla de treball està basat en una intervenció constructivista, he considerat important afegir-hi una part referent al conductisme, i en concret he utilitzat aquest tipus de reforç que pertany a la teoria del condicionament operant d'Skinner. Això significa que si el MR duu a terme les activitats marcades tindrà una recompensa a canvi, per així motivar-lo i reconduir les seves conductes negatives en positives.
Pel que fa a l'escola, establirem un horari d'estudi diari per tal de marcar una rutina diària d'estudi i treball.
-Cas DE: A partir de trobades individuals intentarem localitzar quin és l'autoconcepte que l'alumne té d'ell mateix: quines considera que són les seves limitacions, dificultats... però a la vegada, quins son els seus punts forts, les seves virtuds...
Pel que fa a la família, seguirem el mateix mètode que en el cas del MR: seguiment de l'horari d'activitats (Materials elaborats: Horari de tasques i activitats familiars) per tal d'establir unes actuacions concretes per dur a terme a casa, amb el seu horari i dia determinat. Aquest horari anirà lligat a un registre de reforços positius (Materials elaborats: Registre de reforços positius) (Skinner).
A l'escola, revisarem el seu PI per tal de fer-ne una nova adaptació més propera a les necessitats actuals de l'alumne.
També durem a terme un parell de dinàmiques de cohesió i integració de grup en el seu grup classe, ja que el DE no es mostra integrat amb el grup, i així intentarem facilitar-li l'apropament als companys/es per millorar a la vegada les seves relacions socials.
Avaluació:
El procés d'elaboració de les actuacions concretes és un procés inquietant ja que mai saps del tot segur que estiguis donant resposta a totes les necessitats que cada cas suposa.
L'actuació i intervenció s'estàduent a terme des d'un enfocament global i col·laboratiu ja que s'atèn a tots els àmbits (escolar, individual, familiar).
El procés d'elaboració de les actuacions concretes és un procés inquietant ja que mai saps del tot segur que estiguis donant resposta a totes les necessitats que cada cas suposa.
L'actuació i intervenció s'estàduent a terme des d'un enfocament global i col·laboratiu ja que s'atèn a tots els àmbits (escolar, individual, familiar).
Observacions personals:
L'ajut i suport de la meva tutora està sent molt important, ja que en certes ocasions em sento insegura pel fet que és la primera vegada que actuo com a psicopedagoga de forma més pròpia i individual.
Tot i així, estic aprenent i adquirint molta experiència durant tot el procés i em sento molt motivada i amb moltes ganes de seguir treballant setmana a setmana.
Tot i així, estic aprenent i adquirint molta experiència durant tot el procés i em sento molt motivada i amb moltes ganes de seguir treballant setmana a setmana.
Horari de tasques i activitats familiars
HORA
|
DILLUNS
|
DIMARTS
|
DIMECRES
|
DIJOUS
|
DIVENDRES
|
DISSABTE
|
DIUMENGE
|
Model Pauta d'Observació de l'Estil d'Aprenentatge
1.- Descripció de la situació d’observació
-Dia i hora:
-Lloc on es situa l’activitat:
-Croquis de la distribució de l’aula:
2.- Descripció de l’activitat del grup-classe
2.1. Planificació de l’activitat en relació als continguts:
2.2. Procés de l’activitat:
-Inici:
-Desenvolupament de l’activitat:
-Intervencions del mestre:
-Final de l’activitat:
3.- L’alumne davant de l’activitat
-Detectar l’estil d’aprenentatge d’un alumne concret:
-Actitud de l’alumne:
-Grau de comprensió de les instruccions:
-Desenvolupament de l’activitat:
4. Interacció
-Interaccions de l’alumnat dins el context escolar:
Anamnesi
INFORMACIONS GENERALS
|
Nom alumne/a:
Edat:
Etapa educativa:
Nivell que està cursant:
|
INFORMACIONS ALUMNE/A
|
Situació personal emocional:
Inquietuds i propòsits:
Nivell de motivació personal:
Aspectes conductuals a destacar:
|
INFORMACIONS ESCOLA
|
Adaptacions curriculars:
Nivell de CCBB:
Matèries amb NEE:
Actitud a l’escola:
|
INFORMACIONS FAMÍLIA
|
Situació familiar general:
Problemes en la convivència:
Aspectes positius a destacar:
|
Full de registre de reunions
FULL DE
REGISTRE DE LES REUNIONS
Data:
|
Assistents:
|
Temes tractats:
|
|
Acords presos:
|
|
Pròxima trobada:
|
|
FASE 2: Setmana de l'11 al 15 de març
Objectius:
· Establir el primer contacte
amb els destinataris del pla per presentar-me i exposar les meves funcions
· Traspassar la informació que
ja conec i conèixer per part seva tota aquella que desconec sobre el cas i
que pugui ser nova.
|
Descripció del treball: Durant aquesta setmana la meva tasca ha estat la de trobar-me amb la família d'en DE, amb les tutores dels dos alumnes i l'aplicació de l'EFAI a en DE .
1. Després de no haver-nos pogut trobar la setmana anterior amb l'àvia d'en DE, aquesta sí ho hem pogut fer. Amb aquesta família no ens coneixíem, així que li he hagut d'explicar amb més detall la meva funció com a estudiant en pràctiques durant tot el curs, A més, li he explicat la meva funció en particular en el cas del seu nét, així com la informació de la qual ja disposava sobre tot el cas.
Tal i com va passar la setmana anterior, en aquest cas tampoc ha aportat informació nova, sinó que la situació segueix sent la mateixa: conductes agressives i desafiants d'en DE a casa.
2. En les reunions amb les tutores, amb les quals ja ens coneixíem des de començament de curs també els he explicat la meva funció a partir d'ara. Hem compartit la informació que jo havia recollit en les meves anamnesis i les hem comparat amb la situació actual:
- En el cas del MR, el seu rendiment segueix sent intermitent, tot i que al llarg del curs s'ha notat una certa millora i un augment de la seva motivació envers els estudis. Tot i això, les setmanes que ha de visitar la seva mare es mostra molt més inquiet, alterat, amb dificultats d'atenció....
-Pel que fa al DE, se segueix mostrant poc integrat en el grup classe i el seu nivell d'aprenentatges és molt inferior a la resta, tot i tenir un PI des de la primària.
3. Tal i com assenyalen alguns autors (Murphy i Davidshofer, 1991; Rogers 1995), "un test psicològic és una eina objectiva i estandaritzada sobre una determinada característica". En el nostre cas, aquest test fa referència al Coeficient Intel·lectual d'un alumne, per tal de saber quin és el seu nivell de maduració cognitiva i així poder adaptar els continguts curriculars a les seves capacitats, i així garantitzar-li l¡èxit. per tant, m'he trobat amb el DE i li he passat el test de QI EFAI. La setmana vinent el corregirem i en treurem les conclusions amb l'ajut de la meva tutora.
1. Després de no haver-nos pogut trobar la setmana anterior amb l'àvia d'en DE, aquesta sí ho hem pogut fer. Amb aquesta família no ens coneixíem, així que li he hagut d'explicar amb més detall la meva funció com a estudiant en pràctiques durant tot el curs, A més, li he explicat la meva funció en particular en el cas del seu nét, així com la informació de la qual ja disposava sobre tot el cas.
Tal i com va passar la setmana anterior, en aquest cas tampoc ha aportat informació nova, sinó que la situació segueix sent la mateixa: conductes agressives i desafiants d'en DE a casa.
2. En les reunions amb les tutores, amb les quals ja ens coneixíem des de començament de curs també els he explicat la meva funció a partir d'ara. Hem compartit la informació que jo havia recollit en les meves anamnesis i les hem comparat amb la situació actual:
- En el cas del MR, el seu rendiment segueix sent intermitent, tot i que al llarg del curs s'ha notat una certa millora i un augment de la seva motivació envers els estudis. Tot i això, les setmanes que ha de visitar la seva mare es mostra molt més inquiet, alterat, amb dificultats d'atenció....
-Pel que fa al DE, se segueix mostrant poc integrat en el grup classe i el seu nivell d'aprenentatges és molt inferior a la resta, tot i tenir un PI des de la primària.
3. Tal i com assenyalen alguns autors (Murphy i Davidshofer, 1991; Rogers 1995), "un test psicològic és una eina objectiva i estandaritzada sobre una determinada característica". En el nostre cas, aquest test fa referència al Coeficient Intel·lectual d'un alumne, per tal de saber quin és el seu nivell de maduració cognitiva i així poder adaptar els continguts curriculars a les seves capacitats, i així garantitzar-li l¡èxit. per tant, m'he trobat amb el DE i li he passat el test de QI EFAI. La setmana vinent el corregirem i en treurem les conclusions amb l'ajut de la meva tutora.
Acords:
- Treballarem les emocions del MR per evitar que aquestes afectin al seu rendiment escolar.
-Posar-nos en contacte a través de l'agenda escolar si hi hagués alguna novetat important a conèixer tant perla família com per mi.
- Treballarem les emocions del MR per evitar que aquestes afectin al seu rendiment escolar.
-Acordem passar l'EFAI al DE per conèixer el seu QI i així poder revisar el seu PI i adaptar-lo si fos necessari.
-Un cop elaborat el pla de treball amb exactitud, tornarem a concertar una trobada per explicar quin serà i com el durem a terme.
-Després de les vacances de setmana santa duré a terme l'observació de l'estil d'aprenentatge del DE, ja que, la setmana vinent les activitats a l'escola són extraordinàries ja que és la setmana del "treball de síntesi".
Avaluació:
L'àvia del DE s'ha mostrat molt receptivai ha acceptat en tot moment la meva participació en el cas.
Pel que fa als tutors, la seva actitud també ha estat molt receptiva i les informacions compartides han estat positives per tal de conèixer completament els casos.
Observacions personals:
El fet que aquestes primeres trobades hagin estat positives i els destinataris s'hagin mostrats contents i interessats en la meva funció i la meva tasca durant els propers mesos, dóna molta energia, força i ganes de seguir endavant amb tot el projecte.FASE 2: Setmana del 4 al 8 de març
Objectius:
| · Establir el primer contacte amb els destinataris del pla per presentar-me i exposar les meves funcions. · Traspassar la informació que ja conec i conèixer per part seva tota aquella que desconec sobre el cas i que pugui ser nova. |
Descripció del treball: Durant aquesta setmana la meva tasca ha estat la d'iniciar les trobades amb els diferents destinataris del meu pla.
1. He començat amb les trobades individuals amb els alumnes:
-En totes dues trobades l'objectiu principal era el d'informar als dos alumnes de quina seria la meva tasca i funció a partir d'ara fins a final de curs. Els he explicat que la feina que feia la DS (la meva tutora i psicopedagoga del centre) amb ells, a partir d'ara la duria a terme jo, sota la seva supervisió en tot moment.
Els he informat de tot allò que jo conec sobre els seus casos, per tal que n'estiguessin assabentats i poguessin afegir-hi alguna altra informació pròpia. Tot i així, en aquesta primera trobada no han aportat res de nou. (Suposo que a mesura que avancem i anem agafant confiança aniran aportant informació, sentiments, emocions... pròpies sense més problema).
Tots dos alumnes ja em coneixien des de principi de curs gràcies al pràcticum I, així que el fet de conèixer-nos prèviament i estar ells informats de la meva presència i participació durant tot el curs ha fet que aquesta primera trobada hagi estat més distesa.
2. A més a més, he fet la primera entrevista amb la família del MR. Aquesta família ja em coneixia ja que, durant el pràcticum I vaig estar present en una reunió entre la psicopedagoga i ells.
Aquest fet també ha facilitat que la primera trobada hagi estat més còmoda i no hagi representat una gran novetat per a ells.
Els he informat també de la meva funció a partir d'ara, i han estat totalment d'acord en que porti a terme el seguiment del seu cas.
Com a informacions noves aportades al cas, tampoc han estat significatives, ja que la situació a casa es veu que és la mateixa que era fins ara. Per tant, he de partir de la informació inicial que ja tenia sobre el cas.
3. Havia concertat una trobada amb la família de l'alumne DE, però finalment no l'hem pogut dur a terme ja que la família no ha pogut venir a l'escola. L'hem aplaçat per la setmana següent.
Acords: En les 3 trobades els acords que hem pres han estat:
1. He començat amb les trobades individuals amb els alumnes:
-En totes dues trobades l'objectiu principal era el d'informar als dos alumnes de quina seria la meva tasca i funció a partir d'ara fins a final de curs. Els he explicat que la feina que feia la DS (la meva tutora i psicopedagoga del centre) amb ells, a partir d'ara la duria a terme jo, sota la seva supervisió en tot moment.
Els he informat de tot allò que jo conec sobre els seus casos, per tal que n'estiguessin assabentats i poguessin afegir-hi alguna altra informació pròpia. Tot i així, en aquesta primera trobada no han aportat res de nou. (Suposo que a mesura que avancem i anem agafant confiança aniran aportant informació, sentiments, emocions... pròpies sense més problema).
Tots dos alumnes ja em coneixien des de principi de curs gràcies al pràcticum I, així que el fet de conèixer-nos prèviament i estar ells informats de la meva presència i participació durant tot el curs ha fet que aquesta primera trobada hagi estat més distesa.
2. A més a més, he fet la primera entrevista amb la família del MR. Aquesta família ja em coneixia ja que, durant el pràcticum I vaig estar present en una reunió entre la psicopedagoga i ells.
Aquest fet també ha facilitat que la primera trobada hagi estat més còmoda i no hagi representat una gran novetat per a ells.
Els he informat també de la meva funció a partir d'ara, i han estat totalment d'acord en que porti a terme el seguiment del seu cas.
Com a informacions noves aportades al cas, tampoc han estat significatives, ja que la situació a casa es veu que és la mateixa que era fins ara. Per tant, he de partir de la informació inicial que ja tenia sobre el cas.
3. Havia concertat una trobada amb la família de l'alumne DE, però finalment no l'hem pogut dur a terme ja que la família no ha pogut venir a l'escola. L'hem aplaçat per la setmana següent.
Acords: En les 3 trobades els acords que hem pres han estat:
-Posar-nos en contacte a través de l'agenda escolar si hi hagués alguna novetat important a conèixer tant perla família com per mi.
-Un cop elaborat el pla de treball amb exactitud, tornarem a concertar una trobada per explicar quin serà i com el durem a terme.
-Un cop elaborat el pla de treball amb exactitud, tornarem a concertar una trobada per explicar quin serà i com el durem a terme.
Avaluació:
Estic molt contenta i satisfeta dels resultats de les trobades. Considero que la primera presa de contacte amb família i alumnes ha estat molt positiva, han entès perfectament la meva pràctica i s'han mostrat interessats en participar de meu projecte en tot moment.
Tot i no haver-me aportat noves informacions, amb les que ja havia recollit fins ara penso que és més que suficient per tal de plantejar un bon pla de treball.
Com a aspecte menys positiu, ha estat el fet de no poder dur a terme la primera reunió amb la família d'en DE, ja que pot atrassar el procés d'intervenció en l'àmbit familiar.
Observacions personals:
Tot i no haver-me aportat noves informacions, amb les que ja havia recollit fins ara penso que és més que suficient per tal de plantejar un bon pla de treball.
Com a aspecte menys positiu, ha estat el fet de no poder dur a terme la primera reunió amb la família d'en DE, ja que pot atrassar el procés d'intervenció en l'àmbit familiar.
Observacions personals:
El fet que les primeres trobades hagin estat positives i els destinataris s'hagin mostrats contents i interessats en la meva funció i la meva tasca durant els propers mesos, dóna molta energia, força i ganes de seguir endavant amb tot el projecte.
dimarts, 26 de març del 2013
Bibliografia i Webgrafia consultada
Aquesta bibliografia l'aniré ampliant a mesura que vagi avançant en l'aplicació del meu pla de treball, ja que sempre anem aprenent i coneixent nous recursos que ens són útils:
1. Carretero Torres, M.R. L’assessorament psicopedagògic a la universitat: estudi i interpretatiu sobre les possibilitats que obre aquest context a l’ assessorament psicopedagògic i sobre la construcció del rol d’assessor (pag 80-91). Universitat de Girona.
2. Castelló Badia, M, Luque Lozano, A, Jimenez Lagares, I, Onrubia, J, Lago, J.R, Pitarque, I, Monereo Font, C. (2003). Funcions i àmbits d’intervenció de l’assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatives. Mòdul 3 de l’assignatura Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC.
3. Monton, M.J. i Redó, M. (1997). La evaluación psicopedagógica: fases, procedimientos utilización. En C Monereo e I. Solé (coords.), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza
4. Rodríguez Espinar, S. Et al. (1993). Teoría y práctica de la orientación educativa (pag 171), Barcelona, PPU.
5. Resolució de 19 de juny de 2012 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària, i les instruccions de recollida de dades a efectes estadístics, per al curs 2012-2013.
Treball amb les famílies
1. Bassedes, E.; Bonals, J. (2001). L'assessorament psicopedagògic a Catalunya. A VILANA, R.; GENER, M.: L'assessorament de l'EAP en la relació entre el centre i les famílies. Barcelona: Graó.
2. Ferland, F. (2008). Guía para padres desbordados y con falta de energía. Barcelona: Graó.
3. Huguet, T. (1996). El asesoramiento psicopedagógico y la colaboración entre la familia y el centro educativo. A C. Monereo i I. Solé (Coord.) El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Universidad.
Coaching (tècniques, teoria, aplicació...)
1. Catalao, JA; Penim, A.T (2011): Herramientas de coaching. ED. Lidel. ISBN: 978-97-27577-84-2
2. Gaetan, G (2012): Coaching escolar. Ed. Narcea Ediciones. ISBN: 978-84-2771-810-4
3. Muradeo, L. (2012): “Coaching para la transformación personal” Ed. Granica ISBN: 978-950-641-567-9
Educació emocional
Estils d’aprenentatge
1. Felder, R.M. i Silverman, L.K.(1988). Learning and Teaching Styles in Engineering Educattion. Engineering Education, Vol 78, No 7, pp 674-681
2. Felder, R. M. i Soloman, B.A. (1997). Index of Learning Styles Questionnaire. Recuperat el 30 Novembre de 2009 a: http://www.engr.ncsu.edu/learningstyles/ilsweb.html.
3. Lozano, A. (2004). Estilos de aprendizaje y enseñanza. Trillas. Mexico D.F.
1. Felder, R.M. i Silverman, L.K.(1988). Learning and Teaching Styles in Engineering Educattion. Engineering Education, Vol 78, No 7, pp 674-681
2. Felder, R. M. i Soloman, B.A. (1997). Index of Learning Styles Questionnaire. Recuperat el 30 Novembre de 2009 a: http://www.engr.ncsu.edu/learningstyles/ilsweb.html.
3. Lozano, A. (2004). Estilos de aprendizaje y enseñanza. Trillas. Mexico D.F.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)